El terme d’Oliana, de 31,92 km2, és situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant. Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn (Solsonès) i al S amb les terres de Bassella.
El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana. El grau d’Oliana és format pel congost dels Espluvins (on hi hagué l’hostal dels Espluvins, que s’endugué una riuada el 1896) i el pas de la Garanta, oberts pel Segre en travessar les serres de Turp i d’Aubenç. Aquest congost constitueix un límit notable entre l’Alt Urgell estricte, pre-pirinenc, i el Segre Mitjà (anomenat antigament l’Urgell Mitjà), que comença amb la ribera d’Oliana i amb la de Peramola, dins la Depressió Central.
El Segre, que abans corria molt acongostat pel sector pre-pirinenc, avui és engrossit per les aigües embassades del pantà d’Oliana, la resclosa del qual fou acabada el 1956; és situada aigua amunt del Castell d’Oliana, on el riu, després de recórrer des de Coll de Nargó uns 12 km acongostat, aportava un cabal mitjà de 30 m /s. Be que el projecte de construcció del pantà data del 1935, les obres no s’iniciaren fins el 1946 i, encara, foren paralitzades 1’any següent a causa de la modificació de la resclosa projectada. Per l’agost del 1948 es reprengueren les obres, retardades per un fort aiguat el 1953, que inundà la construcció i els seus annexos. Fou inaugurat oficialment el 30 de juny de 1959. La seva principal finalitat és la de regular l’aigua del canal d’Urgell i la producció elèctrica. L’eix de comunicacio del terme és la carretera C-1313, de Lleida a Puigcerdà; el tram corresponent al terme data del 1894. El municipi comprèn, a més de la vila, les casaries de les Anoves i del Castell d’Oliana, el barri de la Colònia i la urbanització del Clot de la Guineu.
El monument romànic més interessant del terme d’Oliana és l’església de Sant Andreu del Castell. L’edifici és d’una nau coberta amb volta de canó i closa amb un absis de planta semicircular amb arcuacions llombardes a l’exterior. El campanar és una torre quadrada, amb dos pisos que sobresurten per damunt de la coberta de la nau. També conté elements romànics l’església de Santa Eulàlia de les Anoves
temperat per la garbinada humida que bufa del sud-est, i també el paisatge, amb cultius de secà són els característics de la costa mediterrània, encara que amb matisos continentals.
POBLES DE CATALUNYA 