Roses és una vila i municipi de la comarca de l’Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus. Està centrat a la vila del mateix nom, situada al centre de la badia de Roses i a l’extrem nord del golf de Roses.

És un gran centre turístic, amb urbanitzacions, hotels i altres equipaments, dos ports (pesquer i esportiu) i un lloc atractiu i de gran relleu en el sector septentrional de la Costa Brava.

El clima, que acusa la freqüent acció de la tramuntana, és assuaujat per la mar. La costa del municipi de Roses inclou una llarga platja de sorra, a la façana marítima de la població (entre el Port Nou i el Canal de Riu Grau), i més a l’est, un bon nombre de cales, entre les quals destaquen les de Canyelles Petites, l’Almadrava (o Canyelles Grosses), Murtra, Rustella, Montjoi, Pelosa, i Jóncols. També cal destacar els accidents geogràfics de punta Falconera i l’imponent cap Norfeu, reserva integral del Parc Natural del Cap de Creus.

Tot i que el turisme ofereix la font d’ingressos principal de l’economia rosinca, el sector primari també hi té presència, amb l’agricultura (conreu de l’olivera i de la vinya), encara que reduïda i minvant, i, sobretot, la pesca, ja que Roses compta amb el port pesquer més destacat de la costa nord de Catalunya.

Roses és una vila d’essència mediterrània i de marcada tradició turística i marinera. Està situada en un entorn natural únic, al nord de la Costa Brava, a menys de 30 km de la frontera francesa, a 65 km de Girona i a 160 km de Barcelona.

Anuncis

13-D Un dia especial per molts pobles de Catalunya

160 municipis i pobles de Catalunya celebraran avui la seva consulta popular sobre la Independència. Avui 13-D Pobles Catalunya s’afegeix a tots aquells municipis i pobles de Catalunya que porten a terme la consulta sobre la independència de l’estat català. Vota a la nostra enquesta!!!

Segueix la informació del 13 D a http://www.referendumindependencia.cat

Camarles

Camarles és un municipi de la comarca del Baix Ebre, situat a l’est de la capital comarcal, Tortosa, a la zona de contacte amb les terres del delta de l’Ebre, regades pel canal de l’esquerra de l’Ebre. Formà part del municipi de Tortosa fins el 1978.

L’economia es basa en l’agricultura i el turisme. Predomina el cultiu de l’arròs, amb hortalisses i fruiters (cítrics). Al secà es conrea garrofers, ametllers i oliveres. Hi ha granges avícoles industrialitzades. Tot i amb això la localitat disposa del Polígon industrial de la Venta Nova vora la N-340.

Camarles és un municipi de considerable antiguitat,del qual s’han trobat restes arqueològiques d’un poblat ibèric i sobretot, a la partida del Bordissal, més de cinquanta encensers de terra cuita amb la representació femenina de la deessa Tanit. Es documenta que a meitat del segle XII, Ramon Berenguer IV,després de la conquesta de Tortosa, va donar la torre o castell de Camarles al cavaller Guillem de Sunyer i, posteriorment la torre de la Granadella fou lliurada pel mateix Berenguer al Bisbe Jofrè, i per extensió al nou bisbat de Tortosa. Aquests enclavaments militars formàven part de l’alineació de fortificacions que recorrien l’aga costa marítima per defensar-se del perill dels pirates i malfactors. Camarles fou un port de mar abans de la formació de la plataforma deltaica.

Actualment la torre de Camarles, bastida sobre una antiga alqueria islàmica fortificada de tipus defensiu, forma una massissa torre circular de pedra, fins no fa gaire envoltada d’edificis amb alguns elements medievals. Recentment restaurada, la torre és un punt de partida per visitar els molts indrets d’interès que ofereix el Delta de l’Ebre.

Festes Majors de Camarles:

Les festes per excel.lència dels habitants de Camarles on els carrers cobren vida pròpia durant 8 ó 10 dies plens d’alegria. El 25 de juliol és el dia principal, on es celebra el dia del patró Sant Jaume.

Llocs d’interès:

TORRE DE CAMARLES La Torre de Camarles, bastida sobre una antiga alqueria islàmica fortificada de tipus defensiu, forma una massissa torre circular de pedra, fins no fa gaire envoltada d’edificis amb alguns elements medievals. Recentment restaurada i adaptada per ser visitada amb la construcció del mirador, la torre és un punt de partida per visitar els molts indrets d’interès que ofereix el Delta de l’Ebre després d’haver admirat la gran panoràmica que s’aprecia des de dalt la torre.

LA FONT DELS COLORS Recentment ha estat remodelada la font de la Rambla de Catalunya, amb la tècnica del trencadís, que ofereix una imatge fresca i simpàtica durant el dia i plena de llums i colors durant les nits.

PLAÇA DELS PRESIDENTS A finals de 1999 es construí la Plaça dels Presidents de la generalitat, amb un monolit emblemàtic on consten els noms de tots els presidents de la Generalitat de Catalunya escolpits a la pedra.

Begur… és autèntic!

En el cor de l’Empordà, el poble de Begur i el seu terme municipal configuren un dels indrets més meravellosos de la Costa Brava. Envoltats per les Gavarres i el mar, amb una part a l’interior, a tocar les Gavarres, i la resta formant part de la franja marítima més bella del litoral, tant el nucli d’Esclanyà com les petites cales que pertanyen a Begur configuren un conjunt i un entorn paisatgístic inigualables.

La imponent silueta del castell medieval que presideix el poble, les nombroses cases indianes, el traçat i el perfil dels carrers i carrerons del nucli antic, i les antigues barraques de pescadors que es conserven a les cales, donen fe d’una història llarga i intensa, en la qual pirates, navegants i corallers, pescadors indians i generacions senceres de begurencs han anat poblant unes terres que, malgrat totes les inevitables transformacions, a, el pas del temps no han perdut ni les seves arrels ni la seva identitat.

Aiguablava, Aiguafreda, Fornells, Illa Roja, platja Fonda, platja del Racó, Sa Riera i Sa Tuna són cales de bellesa única que formen el litoral begurenc. Petites platges envoltades de vegetació i penya-segats i d’aigües clares i netes.

Gualba

Gualba és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. Forma part de la subcomarca del del Baix Montseny.

El municipi de Gualba , de 23,24 km2, ocupa l’extrem nord-est de la comarca del Vallès Oriental i la seva frontera amb el terme municipal de Riells i Viabrea marca el límit comarcal. Es troba a 177 m d’altitud sobre el nivell del mar.

La festa major d’hivern se celebra el 22 de gener, per Sant Vicenç, i la d’estiu el 16 d’agost, per Sant Roc.

El municipi de Gualba ha viscut tradicionalment de l’explotació de l’agricultura, del bosc i de la ramaderia, així com l’extracció del marbre i calç de les pedreres encara existents. Com a aspecte rellevant, per a la seva importància econòmica, cal esmentar la Farga de l’Aram i el Polvorí, en la segona meitat de segle XIX.

En els últims anys, l’economia s’ha reactivat gràcies a la gran varietat d’activitats lúdiques que ofereix el municipi, on podem gaudir des de la pràctica de turisme rural, trekking, mountain bike, hípica, golf…fins a una àmplia oferta gastronòmica.

És especiament notable, des del punt de vista del seu impacte territorial, el Parc Mediambiental del Reial Automòbil Club de Catalunya, amb serveis, piscines, activitats socials i un espai cuidat amb camins i racons ajardinats.

La població del terme municipal de Gualba ha estat, sempre, molt estabilitzada: en un període de poc mé de cent viny anys no hi ha hagut, pràcticament, cap creixement demogràfic. Tan sols a les dècades dels anys seixanta i setanta, el nombre d’habitants va crèixer una mica més, remuntant extraordinàriament a la dècada dels noranta.

Segles enrere Gualba, era un municipi totalment rural, amb 44 famílies l’any 1381, 17 famílies al 1553, 40 famílies el 1719 i 34 l’any 1842. A l’actualitat en el municipi de Gualba hi ha 1072 habitants empadronats.

Espinelves

és un poble de la comarca d´Osona, però pertanyent a la demarcació de Girona. És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva peculiar especialitat en avets de Nadal. Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del Montseny-Guilleries, en plena muntanya i prop del mar. És una zona amb fresques arboredes, aigües netes i aires purs. El paisatge, que conjuga totes les tonalitats del verd, complementa tota la suma d’ elements que fan d’ aquest lloc un paradís pel visitant.

Està a 84Km. de Barcelona; 21 de Vic i 45 de la Costa Brava. En el mateix Eix Transversal entre Vic i Girona.

La vila, a 750m. d’ altitud, està situada entre el Coll de Ravell i el Coll del Buch, cobert de boscos on impera el silenci, la pau i la quietud, i on els paratjes són dignes d’admirar.

Església de Sant Vicenç d’Espinelves:
El poble d’Espinelves és un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l’art d’aquella época i en un perfecte estat de conservació.

L’arbreda de Masjoan :

A mig quilòmetre del poble, al costat de la carretera que porta a l’Eix Transversal, es troba la concentració d’arbres monumentals més gran de Catalunya. Es tracta de l’arbreda de Masjoan on podreu trobar 58 espècies diferents de coníferes, algunes de les quals superen els 40m d’alçada, com l’avet més alt del país, amb 43m. També destaquen un conjunt de sequoies, la més alta de les quals mesura 44m i té un diàmetre de 201cm. Set d’aquests exemplars han rebut la catalogació d’arbre monumental per part de la Generalitat de Catalunya.

la Fira de l’Avet:

Espinelves es converteix per uns dies, per paisatge, per història, per tradició, per patrimoni, per bellesa, en el marc incomparable on s’expressa de la forma més genuïna tota la màgia del Nadal.

Espinelves

Ribes de Freser

Ribes de Freser és el centre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes. El poble, d’uns 2.300 habitants, és avui en dia un lloc privilegiat per a l’estiueig i el turisme de muntanya. Però no sempre ha estat així, doncs, la seva tradició pagesa encara és present a molts indrets de la Vall. La vila va néixer a l’empara del Castell de Sant Pere i a l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria.

El lloc és documentat per primer cop al segle X. A l’època medieval fou una vila reial que pertanyé al comtat de la Cerdanya, on formà la sots-vegueria de Ribes.

En l’actualitat, i conjuntament amb la Vall, manté una idiosincràsia pròpia i molt definida dins la comarca del Ripollès.

Com a poble de muntanya, Ribes tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l’explotació de mines fins que, a finals del segle XIX, entrà de ple a la revolució industrial amb la instal·lació de fàbriques de paper (Can Saus) i de colònies industrials tèxtils (Can Recolons).

La crisi de la dècada dels 70 féu optar per una reconversió turística de la Vall però sense abandonar les arrels de l’activitat pagesa tradicional.

El clima fresc i agradable de l’estiu, la bellesa dels seus voltants, els dolls d’aigua mineral i la proximitat a les grans estacions d’esquí han fet del poble, ja des de principis del segle XX, un lloc privilegiat per a l’estiueig i el turisme de muntanya.

Els veïnats i municipis que pertanyen administrativament a Ribes de Freser són el reflex de la seva tradició pagesa: Bruguera, Batet, Ribes Altes i Ventolà.