Besalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d’altitud i que compta amb una extensió de 4,81 km2. Com el seu orígen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix de bona comunicació per trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques : Alt Empordà, Pla de l’Estany i Garrotxa. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III -gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. El 1966, fou declarat “Conjunt Històric-Artístic Nacional” pel seu gran valor arquitectònic.
El Pont de Besalú
LA VILA COMTAL : L’origen de la ciutat fou el castell de Besalú que ja trobem documentat al segle X, bastit dalt del turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l’alta edat mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però sí que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l’edat mitjana amb l’existència d’importants edificis: el pont, el miqvé o banys jueus, l’església del Monestir de Sant Pere, Sant Julià (antic hospital de peregrins), la Casa Cornellà, l’església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística força coherent amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.
Besalú Medieval
