Falset, situat a 363 metres sobre el nivell del mar, ocupa un territori de 32 km2 en el que hi viuen unes 3.000 persones. El clima, tendencialment sec i temperat per la garbinada humida que bufa del sud-est, i també el paisatge, amb cultius de secà són els característics de la costa mediterrània, encara que amb matisos continentals.

És la capital del Priorat, una de les comarques menys poblades de Catalunya (aproximadament 10.000 habitants), Falset té una llarga i intensa història.

Durant segles, la població de Falset ha viscut, en major mesura, de l’agricultura, especialment del vi. De fet, i des de fa molt de temps, Falset i el Priorat són gairebé sinònim de vinya i vi. Avui les dues denominacions d’origen presents al territori municipal, la Denominació d´Origen Qualitat de Priorat i la DO Montsant, són mundialment conegudes i admirades.

El poble de Gósol no sempre ha estat a la ubicació actual ja que fa temps estava situat al turó on hi ha les actuals ruïnes del castell de Gósol, del segle XI i inclòs dins la ruta del camí dels bons homes.

Vista de Gósol

Gósol es troba situat actualment a la vall que porta el seu nom. La vall de Gósol està tancada per les estribacions del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons. Està també envoltada per la serra del Cadí que s’alça sobre coll de Josa.

Gósol té un encant especial

Festes:

El 15 d’agost és la Festa Major. Hi ha una dança típica: el Ball de les Cosses. També es fa el ball de bastons, gegants i nans.
-El 20 de juliol és la festivitat de Santa Margarida, patrona de Gosol. Els gosolans ho celebren fent un aplec a l’ermita de Santa Margarida.
-La Festa del Segar(habitualment, el segon dissabte del mes d’agost) commemora el treball dels avantpassats de la població(s’utilitzen els estris de l’època).
-La llegenda diu que la nit de Sant Silvestre(31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca.
-El dia 31 d’octubre és la Fira de Tots Sants (hi ha marxants i exposició ramadera)
-Per pasqua es canten les Caramelles pels carrers de la vila.

El Pont de Besalú

LA VILA COMTAL : L’origen de la ciutat fou el castell de Besalú que ja trobem documentat al segle X, bastit dalt del turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l’alta edat mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però sí que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l’edat mitjana amb l’existència d’importants edificis: el pont, el miqvé o banys jueus, l’església del Monestir de Sant Pere, Sant Julià (antic hospital de peregrins), la Casa Cornellà, l’església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística força coherent amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.

Besalú Medieval

El terme de Camprodon és un dels més grans de la Vall de Camprodon, gràcies a l’annexió dels termes de Freixenet, i dels pintorescs pobles de Rocabruna i Beget.

Degut a la seva natura generosa, Camprodon té una tradició de molts anys dins el món excursionista i del turisme, el seu vell paisatge convida a fer llargues caminades, els seus dos rius, l’abundància de fonts urbanitzades constitueixen un passeig ideal, i el seu clima d’abundants neus a l’hivern per els practicants del esquí, fa que sigui un lloc idoni per el turista.

Pont Romànic de Camprodon

El Turisme a Camprodon, hi ha estat present des de principis del S. XIX amb l’arribada dels primers excursionistes i persones importants de la burgesia barcelonesa que van edificar les seves mansions d’estiueig en els dos grans passeigs, de La Font Nova i Passeig Maristany.

Actualment Camprodon disfruta de gran varietat d’activitats lúdiques i culturals: Curs Internacional de Música I. Albéniz de Camprodon, Festival de Música I. Albéniz de Camprodon, Exposicions, Fires i diverses activitats, etc.

Església de Sant Pere d'Ullastret

Els límits del terme municipal són al nord amb Parlavà, Serra de Daró i Gualta, a l’est amb Fontanilles, al sud amb Palau-sator, Forallac i La Bisbal d’Empordà i a l’oest amb Corçà.

El Pou d'Ullastret

Se situa a la riba dreta del Daró, que travessa el terme en direcció nord-sud al seu sector occidental. Al damunt d’una suau elevació, es va edificar amb una estructura clarament medieval. Unes muralles molt ben conservades encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte sobirà d’un castell actualment desaparegut. Davant de la part nord de la muralla es conserva una llotja o plaça gòtica coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats.

A l’época prerromana hi havien hagut dos poblats ibèrics de la tribu dels indigets a la zona d’Ullastret, el “Puig de Sant Andreu” i l’”Illa d’en Reixac”. Els vestigis d’aquests poblats forman part dels itineraris turístics de la zona.

Antigament, a la part oriental, alimentat per les aigües del Daró, hi havia hagut l’estany d’Ullastret que fou dessecat al segle XIX. Encara avui, en èpoques de fortes pluges, es torna a omplir d’aigua.

L’església romànica de Sant Pere d’Ullastret és existent a l’any 899. El temple basilical de tres naus i tres absis és dels segles X-XI. Dins del municipi, al turó de Sant Andreu, hi trobem el jaciment arqueològic de la ciutat ibèrica d’Ullastret.

Carrers d'Ullastret

Destaquem la Plaça Major on hi podem trobar La Font Renaixentista que és molt coneguda arreu, una nit l’any hi surt cava enlloc d’aigua, i l’ Església de Santa Maria. També podem trobar-hi restes d’un castell i d’una muralla medievals. La Serra de Prades és un lloc ideal per disfrutar de la Natura i el seu entorn, ocupa uns 260km.

Té un clima ideal, i tan sols està a uns 40 km de la costa.

No ens podem oblidar de la gran varietat de gastronomia, on podem destacar les patates (IGP), la mel, les avellanes, les castanyes i els bolets.

View This Poll

Segueix la informació del 13 D a http://www.referendumindependencia.cat

L’economia es basa en l’agricultura i el turisme. Predomina el cultiu de l’arròs, amb hortalisses i fruiters (cítrics). Al secà es conrea garrofers, ametllers i oliveres. Hi ha granges avícoles industrialitzades. Tot i amb això la localitat disposa del Polígon industrial de la Venta Nova vora la N-340.

Camarles és un municipi de considerable antiguitat,del qual s’han trobat restes arqueològiques d’un poblat ibèric i sobretot, a la partida del Bordissal, més de cinquanta encensers de terra cuita amb la representació femenina de la deessa Tanit. Es documenta que a meitat del segle XII, Ramon Berenguer IV,després de la conquesta de Tortosa, va donar la torre o castell de Camarles al cavaller Guillem de Sunyer i, posteriorment la torre de la Granadella fou lliurada pel mateix Berenguer al Bisbe Jofrè, i per extensió al nou bisbat de Tortosa. Aquests enclavaments militars formàven part de l’alineació de fortificacions que recorrien l’aga costa marítima per defensar-se del perill dels pirates i malfactors. Camarles fou un port de mar abans de la formació de la plataforma deltaica.

Actualment la torre de Camarles, bastida sobre una antiga alqueria islàmica fortificada de tipus defensiu, forma una massissa torre circular de pedra, fins no fa gaire envoltada d’edificis amb alguns elements medievals. Recentment restaurada, la torre és un punt de partida per visitar els molts indrets d’interès que ofereix el Delta de l’Ebre.

Festes Majors de Camarles:

Les festes per excel.lència dels habitants de Camarles on els carrers cobren vida pròpia durant 8 ó 10 dies plens d’alegria. El 25 de juliol és el dia principal, on es celebra el dia del patró Sant Jaume.

Llocs d’interès:

TORRE DE CAMARLES La Torre de Camarles, bastida sobre una antiga alqueria islàmica fortificada de tipus defensiu, forma una massissa torre circular de pedra, fins no fa gaire envoltada d’edificis amb alguns elements medievals. Recentment restaurada i adaptada per ser visitada amb la construcció del mirador, la torre és un punt de partida per visitar els molts indrets d’interès que ofereix el Delta de l’Ebre després d’haver admirat la gran panoràmica que s’aprecia des de dalt la torre.

LA FONT DELS COLORS Recentment ha estat remodelada la font de la Rambla de Catalunya, amb la tècnica del trencadís, que ofereix una imatge fresca i simpàtica durant el dia i plena de llums i colors durant les nits.

PLAÇA DELS PRESIDENTS A finals de 1999 es construí la Plaça dels Presidents de la generalitat, amb un monolit emblemàtic on consten els noms de tots els presidents de la Generalitat de Catalunya escolpits a la pedra.

Gualba és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. Forma part de la subcomarca del del Baix Montseny.

El municipi de Gualba , de 23,24 km2, ocupa l’extrem nord-est de la comarca del Vallès Oriental i la seva frontera amb el terme municipal de Riells i Viabrea marca el límit comarcal. Es troba a 177 m d’altitud sobre el nivell del mar.

La festa major d’hivern se celebra el 22 de gener, per Sant Vicenç, i la d’estiu el 16 d’agost, per Sant Roc.

El municipi de Gualba ha viscut tradicionalment de l’explotació de l’agricultura, del bosc i de la ramaderia, així com l’extracció del marbre i calç de les pedreres encara existents. Com a aspecte rellevant, per a la seva importància econòmica, cal esmentar la Farga de l’Aram i el Polvorí, en la segona meitat de segle XIX.

En els últims anys, l’economia s’ha reactivat gràcies a la gran varietat d’activitats lúdiques que ofereix el municipi, on podem gaudir des de la pràctica de turisme rural, trekking, mountain bike, hípica, golf…fins a una àmplia oferta gastronòmica.

És especiament notable, des del punt de vista del seu impacte territorial, el Parc Mediambiental del Reial Automòbil Club de Catalunya, amb serveis, piscines, activitats socials i un espai cuidat amb camins i racons ajardinats.

La població del terme municipal de Gualba ha estat, sempre, molt estabilitzada: en un període de poc mé de cent viny anys no hi ha hagut, pràcticament, cap creixement demogràfic. Tan sols a les dècades dels anys seixanta i setanta, el nombre d’habitants va crèixer una mica més, remuntant extraordinàriament a la dècada dels noranta.

Segles enrere Gualba, era un municipi totalment rural, amb 44 famílies l’any 1381, 17 famílies al 1553, 40 famílies el 1719 i 34 l’any 1842. A l’actualitat en el municipi de Gualba hi ha 1072 habitants empadronats.

Ribes de Freser

El lloc és documentat per primer cop al segle X. A l’època medieval fou una vila reial que pertanyé al comtat de la Cerdanya, on formà la sots-vegueria de Ribes.

En l’actualitat, i conjuntament amb la Vall, manté una idiosincràsia pròpia i molt definida dins la comarca del Ripollès.

Com a poble de muntanya, Ribes tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l’explotació de mines fins que, a finals del segle XIX, entrà de ple a la revolució industrial amb la instal·lació de fàbriques de paper (Can Saus) i de colònies industrials tèxtils (Can Recolons).

La crisi de la dècada dels 70 féu optar per una reconversió turística de la Vall però sense abandonar les arrels de l’activitat pagesa tradicional.

El clima fresc i agradable de l’estiu, la bellesa dels seus voltants, els dolls d’aigua mineral i la proximitat a les grans estacions d’esquí han fet del poble, ja des de principis del segle XX, un lloc privilegiat per a l’estiueig i el turisme de muntanya.

Els veïnats i municipis que pertanyen administrativament a Ribes de Freser són el reflex de la seva tradició pagesa: Bruguera, Batet, Ribes Altes i Ventolà.

Té unes 4.300 ha sense conrear amb alguns boscos de pi roig, faig, roures, pollancres i freixes; boixos i ginebres són els arbustos més abundants, i a les zones altes hi ha prats naturals. Es conreen principalment les patates, els cereals i els farratges. El bestiar de llana hi té una gran importància, també el boví.

S’hi pot accedir des del Berguedà per la C-1411, passant per Guardiola del Berguedà i la Pobla de Lillet. Des del Ripollès, per la carretera que passa per Gombrèn, desviant-nos direcció Castellar de n’Hug i Montgrony, seguidament deixarem a mà dreta el trencall per anar al Santuari de Montgrony; continuarem enfilant-nos entre els frondosos boscos i endinsant-nos en els antics dominis dels senyors de Mataplana, les restes del castell dels quals es troben a la vora de la carretera , al costat de l’esglesiola de Sant Joan de Mataplana.

Des de la Cerdanya passant per la Molina i el coll de la Creueta; on hi trobarem el Pla d’Anyella, plans d’extensos prats característics de l’alta muntanya, amb la seva típica vegetació; a l’estiu s’hi poden contemplar grans ramats de xais i ovelles, vaques i cavalls. També, quan és el temps, s’hi poden collir els olorosos moixernons i gustoses xicoies. El poble de Castellar de n’Hug està construït esglaonadament adaptant-se al relleu, als peus d’un cingles: els Balços, i s’aplega al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic. Té els barris de l’Erola, la Ribera, Can Ros i la Soleia.

Un cop el visitant arriba a Castellar de n’Hug, pot donar un tomb pel poble, quasi tot restaurat respectant l’antiga estructura i arquitectura tradicional del municipi: carrers empedrats, les cases de parets gruixudes de pedra, amb porticons de fusta i teules típiques catalanes, dibuixen un entrellat harmònic on viuen els habitants del poble. Un cop estigui a la plaça Generalitat (on s’hi troba l’església de Santa Maria de n’Hug), pot agafar el carrer de Baix, on hi trobarà l’antic safareig públic, i al capdavall del carrer un mirador amb una bonica vista del Pedraforca, la Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, part del parc natural del Cadí- Moixeró, el principi de la vall del Llobregat,…

Des de la plaça de la Generalitat, també pot agafar el carrer de dalt, al final del qual hi ha la paret de l’antic castell, que ja forma part d’una casa i el nou museu del pastor.

La Bisbal d’Empordà és la capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.

El municipi es troba a la plana de l’Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.

Tradicionalment l’agricultura i la ramaderia han estat una de les primeres fonts de riquesa del municipi. A començaments del segle XX, cal destacar el despuntament de la indústria del suro. Actualment la terrissa, la ceràmica industrial i artística representen els puntals de l’economia bisbalenca.

Viure entre volcans forma part de la quotidianitat dels olotins, i és que la ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. S’hi troben quatre volcans dels quals destaca el Montsacopa, una talaia al bell mig de la ciutat.

L’arquitectura modernista i els passejos arbrats són els elements de la ciutat que més captiven per la seva bellesa. Encara que també hi trobem altres estils arquitectònics en construccions com el Claustre del Carme (s.XVII) o l’església de Sant Esteve (s.XVIII). A més té altres trets singulars que la fan única en el marc dels Pirineus catalans, com la zona d’aiguamoixos de la Moixina, un indret plàcid i tranquil que sorprèn a qui el visita, sobretot als amants de l’art, que l’identifiquen amb els pintors paisatgistes de l’Escola d’Olot. La ciutat i el seu entorn, a més, són un exemple de recuperació d’elements vinculats als espais naturals, amb propostes com el jardí botànic de flora autòctona, la xarxa de senders Itinerànnia, les Vies Verdes o el Parc de Pedra Tosca.

El nucli antic d’Olot és el punt neuràligic del comerç, un centre comercial a cel obert, que compagina l’artesania i els productes locals de sempre, amb el dinamisme d’una ciutat moderna i contemporània vinculada a la moda, l’art i el bon menjar.

Les Festes del Tura, declarades Festa Tradicional d’Interès Nacional, són les festes més eperades pels olotins i per la gent d’arreu del país, durant les quals es pot gaudir d’un gran esdeveniment: veure ballar la faràndula.

De juliol a setembre la ciutat ofereix un variat ventall d’activitats que tenen lloc dins la programació de “La cua del drac”, com visites guiades a la fresca o el Festival Internacional de la Cornamusa, el Cornamusam.

Les fires que es porten a terme al llarg de l’any donen a conèixer l’àmplia varietat de productes i activitats locals tant als ciutadans com als visitants. La Fira de Sant Lluc, que se celebra des de 1314, n’és el principal exponent.

El poble de Roda de Ter té una llarga història, com ens ho indica el jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda

 Actualment el poble té 6.020 habitants.

Del seu patrimoni actual destaquen el Pont Vell, La Blava, l’Església parroquial i la Capella del Sòl del Pont.

Roda de Ter (Osona) es troba a la zona de contacte amb les Guilleries, a la vall de Ter poc després de la seva confluència amb el Gurri. Quant als materials geològics, hi afloren bàsicament els gresos i les margues.

El poble de Roda té una llarga història com ho demostren les excavacions arqueològiques que es porten a terme al jaciment de l’Esquerda. Ha estat la presència del riu Ter, la que ha fet que des d’èpoques prehistòriques, diversos grups de pobladors hagin ocupat aquest indret. Queda clar doncs, que Roda deu al riu el seu tarannà, la seva personalitat i la seva riquesa.

També es bressol de grans poetes i escriptors, com Miquel Martí i Pol, en que es pot fer la ruta literària per el poble, l’escriptor i pedagog Emili Teixidor, en Miquel Obiols i tants d’altres que han fet i fan molt per donar a conèixer el nostre lloc per tot arreu. Tenim instituits els premis literàris de fa 25 anys , i també es terra de bons músics.

Comparteix

El poble de Roda de Ter té una llarga història, com ens ho indica el jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda. Actualment el poble té 6.020 habitants.

Del seu patrimoni actual destaquen el Pont Vell, La Blava, l’Església parroquial i la Capella del Sòl del Pont.

Roda de Ter (Osona) es troba a la zona de contacte amb les Guilleries, a la vall de Ter poc després de la seva confluència amb el Gurri. Quant als materials geològics, hi afloren bàsicament els gresos i les margues.

El poble de Roda té una llarga història com ho demostren les excavacions arqueològiques que es porten a terme al jaciment de l’Esquerda. Ha estat la presència del riu Ter, la que ha fet que des d’èpoques prehistòriques, diversos grups de pobladors hagin ocupat aquest indret. Queda clar doncs, que Roda deu al riu el seu tarannà, la seva personalitat i la seva riquesa.

El terme municipal de Tavertet , de la comarca d’Osona, subcomarca del Collsacabra, te una extensió de 32,17 Km2 , una altitut mitjana de 1000 m. i una població de 155 habitants. El nucli urbà està format per una part històrica amb cases dels segles XVII-XVIII, declarada Bé d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya. Aquesta zona està envoltada per noves edificacions construides amb materials (pedra , fusta, teules) segons la manera tradicional, fent que antic i modern siguin arquitectonicament harmonitzats.

La seva característica principal és el paisatge amb la presència de grans conjunts de roca en forma de cingles d’alçada imponent que marquen una potent bellesa; te el complement de coves, balmes i espais oberts amb suggerents panoràmiques fornides d’una vegetació amb boscos de roures, alzines , faigs i altres arbredes. La pau, tranquilitat i aillament donen al territori un interès turistic molt singular, atribuïnt al paratge les característiques de la natura viva.

El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això, i l’espectacular entorn natural que l’envolta; frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d’un encant molt especial.

El nucli urbà constava inicialment de nomes tres carrers, que encara s’anomenen de la mateixa manera: “Carrer de Dalt”, “Carrer del Mig” i “Carrer de Baix”.

Els darrers 20 anys el poble ha crescut força, però ha sabut mantenir un bon equilibri estètic entre les antigues cases del 1700 – 1800 i les construccions mes modernes.

El municipi es també un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells. La natura salvatge es per tot arreu i a ben poca distancia del nucli urbà.

Si podeu, acosteu-vos a Tavertet desprès d’unes bones pluges. Els torrents que baixen del Collsacabra, en arribar als cingles, es precipiten al buit formant uns salts d’aigua impressionants. Els mes propers al poble son els salts del Noguer i del Moli Bernat, al sot de Bala. Seguint la cinglera trobarem mes endavant la Cua de Cavall al torrent de l’Avenc i el Salt del Sallent prop de Rupit.

A Tavertet es constata la presència humana fa més de 5000 anys, amb mostres arqueológiques des del neolític, edat del bronze, iberic i poblament constant a partir de l’època medieval. El primer document que esmenta a Tavertet és de l’any 1070, quan estava vinculat al castell de Rupit. Després en foren senyors els Tavertet (Segle XIII), els Malla (segle XIV-XV) i els Savassona (SegleXVI) que anexionaren Sant Baromeu Sesgorgues i en foren els útims senyors fins el segle XIX. Personatges dstacats van ser Guillem de Tavertet (segle XIII) conseller de Pere el Catòlic, i Galceran Sacosta (segle XIV) que fou bisbe de Vic. En el segle XVII Tavertet es convertí en escenari d’algunes activitats de Joan de Serrallonga, que hi tenía un lloc per amagar-se, identificable amb la Balma de les Piques.

És notable la existència de cinc monuments romànics: La Parroquial de sant Cristòfol ( s. XI-XVI), sant Miquel de Sorerols (s. XI), sant Bartomeu Sesgorgues (s.XII-XVII), santa Cília (s. XI) en runes, sant Corneli (data incerta, probable preromànica) al costat d’un sepulcre megalític. Mostra del gótic son la Torre de guaita de la Vall (s.XIII-XIV) i la masia de l’Avenc (s.XIII – XVI). Escampades pel terme hi ha diverses masíes del s. XVII al XVIII testimoni d’una arquitectura rural molt sobria.